Colomé Imatges

El cicle continua

2012-02-14T09:01:00.003+01:00

Tant si plou com si neva,
com si fa fred o vent,
la flor de l'ametler ens visita
pel mateix temps puntualment

La gran nevada?

2012-02-05T10:03:00.004+01:00

Tothom estavem preparats pel dissabte, 4 de febrer. Els mitjans de comunicació anunciaven una nevada històrica a cota zero.

Va arribar el dia assenyalat. Totes les Illes Balears es van cobrir de blanc des de les montanyes fins a les platges excepte part del Llevant Mallorquí i la Badia d'Alcúdia.

L'única neu que es podia veure era la que havia caigut a la Serra de Tramuntana. Coses que passen.

Paisatge amb vent del nord

2012-02-03T18:46:00.004+01:00

Alzines perdudes,

oliveres tortes,

figueres sense fulles,

damunt garrigues mortes

i rotes abandonades.

Vent salat crema la terra,

la pluja a destemps

i neus quan no toca.

Núbols cauen del cel

els estornells ja no volen.

L'ametller sol pateix

en mig de la ventada.

Qui tengués una flassada

per a cobrir la brancada

que el vent del nord parteix...

Un posta de sol

2012-01-06T18:05:00.002+01:00

Ahir al vespre es veia aquesta posta de sol espectacular sobre el cel de Santa Margalida

2012-01-05T08:46:00.001+01:00

Jo també sóc Rcb, Tvb, Bétulo

Han actuado
0 personas

Nos faltan
0 firmas

Actúa ahora

Tu nombre
Tu apellido
Tu correo-e
Cód. Postal
	Acepto las Norm. de Uso y Pol. de Priv.

Desitjos

2011-12-23T09:41:00.002+01:00

Olorar la llum del sol que besa els meus llavis.
Saborejar el soroll de la mar brava.
Veure els colors de la foscor.
Sentir la calor del gel i la fredor del foc.
Escoltar el silenci de les nits estrellades.

Exposició de fotografies

2011-10-11T19:41:00.000+02:00

Primera glosa (bis 2)

2011-09-22T13:29:00.002+02:00

Toni Mas

La benvenguda Vador
a tu te volem donar
i molt més encoratjar
que et posis a practicar
i facis de glosador

Salvador

No vull caure malalt
ni fer-la massa grossa,
ni molt menys fer nosa,
inprovisant la glosa
ja que el llistó està alt.

Primera glosa (bis)

2011-09-21T08:25:00.002+02:00

Rafael Bordoy

La glosa, amic, és un art,
és un art engrescador
i et dic amic Salvador
que te facis glosad0r
que per això no és mai tard

Salvador

Gràcies, amic Rafael
per la teva encoratjada
i donar-me l'entrada
al món de la glosada
que és cosa de pa amb mel

Primera glosa

2011-09-20T18:43:00.004+02:00

A n'en Xurí vaig sentir
dient la seva glosa
i la digué de tant grossa
que de seguit me vaig dir:

Com que a l'escriure
se m'estarrufa el cor
cercant la rima millor
per a un bon conviure,

vull aprendre aquest art
que del poble ras nasqué
per a dir lo que li convé
i així buidar el pap.

No vull fer pas cap nosa
ni ferí cap veïnada
amb aquesta intentada
de fer la primera glosa.

Endevinalla

2011-09-19T12:12:00.004+02:00

L'amic i poeta Jesús M. Tibau, a través dl seu blog "tens un racó dalt del món" ens proposa un joc literari que consisteix en escriure un poema que al'hora sigui l'endevinalla d'un animal. Aquí teniu la meva aportació.

Quan hi ets,

sembles com absent.

Com qui no vol,

sols t'apropes a mi

quan les tisores sents.

Per la nit surts,

cercant festa i brega,

per teulades

i corralets propers

amb ulls com llanternes.

Felicitat sintètica

2011-09-16T12:27:00.003+02:00

No sé si vull
conèixer veritats.
De mentides,
el món n'està farcit
i tothom viu feliç.

Festa des batre. Santa Margalida, 27 d'agost de 2011

2011-09-02T12:36:00.000+02:00

Impunitats

2011-08-31T09:55:00.001+02:00

Mentres uns debaten,
en reunions estèrils,
sol·lucions impossibles
per al benestar del poble,
uns altres actuen en silenci
i amb impunitat
per al seu propi benefici
i a més,
demanant canvis en les regles del joc
malgrat el poble en plè
mai no podrà jugar cap partida,
però sí que haurà de pagar
cada una de les jugades.

Si no vols pols, no vagis a l'era

2011-08-30T11:05:00.002+02:00

Com podeu observar en la imatge, les dites populars com aquesta tenen tota la raó. És evident que quan vas a una era no et lliuraràs de la pols i més si trobes pagesos fent la seva feina.

Alqueria

2011-08-10T11:21:00.003+02:00

Caminava per un camí pel mig de camps d'ordi daurat i torrat pel sol de l'estiu. Tenia molta sed i l'aigua se m'havia acabat. En un revolt, vaig veure una alqueria i eren tantes les ganes d'aigua que tenia que el camp d'ordi que envoltava les cases llunyanes es convertí de cop en un gran llac d'aigues cristalines i mogudes per l'aire de l'embat. Tot era calma i tranquilitat. A la llunyania se sentien nins i nines jugant a qualsevol joc d'aquells que jugava de ben petit: fet i amagar, a córrer, a cavall fort... També se sentien els lladrugs d'un ca que de ben segur saltava entre mig de la mainada. D'aquí a poc, podré disfrutar d'aquella ombra de figuera bebent un tassó d'aigua fresca i petant la xerrada amb el masover.

No hi ha res més gratificant que després d'hores fent camí tot sol poder descansar i compartir les experiències amb la gent del llogaret. Tot al contrari que en la vida atrafagada de la ciutat on tothom està sol, malgrat fagi feina amb molta gent, i el que més desitja és arribar a casa per a tancar-se i continuar sol.

La teranyina

2011-07-12T11:43:00.006+02:00

Només t'importa el que fas i no el per què ho fas. Has fet alguna cosa pensant amb els demés alguna vegada?. Sabies com reaccionarien les teves víctimes?. Si ho sabies, per què ho vas fer?.

Ets com tothom i no actues com tu vols. Et deixes portar per uns pensaments i sentiments que has estat mamant des del dia que vas néixer. Qui en té la culpa?. La gent que et rodeja?, la família?, tu mateix?. Ells són com tothom; com tu: unes víctimes de l'espècie. Una espècie que només ens porta a desastres i a mals entesos. Ets com la fulla d'un arbust que ha caigut en un torrent. Et deixes arrossegar, però què fas per alliberar-te?. Res. Absolutament res. Estàs bé tal com vius. Res t'importa. Sí, només t'importes tu i a la fi només afirmes amb el cap i segueixes el teu camí. Però el teu camí ja l'han marcat.

Ja s'està fent de nit i no es veu res. Tens por de la nit fosca. No veus res més enllà de centímetres. Et rendeixes i tornes a casa. Per què desisteixes quan no veus les coses clares?. Només te n'adones que estàs en un penyassegat quan qui està devant teu cau i et demana auxili i no l'ajudes perque no el coneixes.

Neptú i la Sirena

2011-07-02T15:01:00.005+02:00

Un dia d'estiu, com avui, que feia molta calor, una al·lota li va preguntar a Neptú que estava passejant pes camí de Son Fuós: Què puc fer per a fer passar sa calor que fa?

En Neptú, veient sa bellesa de s'al·lota li va respondre: Fes un bany a sa platja de Son Serra de Marina i veuràs com se't passa aquesta calor que fa.

S'al·lota es va posar trista i mig plorant li va respondre a Neptú: Ja ho faria, ja, però és que no se nedar jo.

En Neptú, veient sa tristor de s'al·lota preciosa la va convertir en mig peix, la va agafar a coll i be i la va duir fins a sa platja de Son Serra de Marina on la va llançar a la mar.

D'aquí ve que moltes devades a sa platja de Son Serra de Marina se sent un cant llunyà quant és migdia, s'hora en que s'al·lota preciosa va ésser convertida en mig peix per Neptú. Sa gent de sa contrada diu que és s'embat que frega ses pedres però sa veritat és que és es cant d'amor de na Sirena que resta per sempre més as costat des seu estimat Neptú.

L'indignat permanent

2011-06-26T11:39:00.003+02:00

Fa molt temps que està indignat. Cada dia surt de ca seva a cercar la manera de sobreviure. Però no passa un dia que no puja al turó aprop del seu poble a mirar l'horitzó amb esperança. Això el manté viu.

"Amahoro"

2011-06-24T18:14:00.005+02:00

Avui, el Centre de Formació Ocupacional del barri de Kamenge, al nord de Bujumbura, està de festa. És el dia que celebren el final de curs i el lliurament de diplomes per als nois i noies que deixen aquest centre per incorporar-se als seus llocs de treball.

El barri de Kamenge va ser un dels barris de la capital de Burundi més castigats per les tropes governamentals durant la guerra civil. En acabar, l'organització NSB (Nouvelle Societé Burundaise) amb l'ajut d'una ONG europea va obrir el Centre de Formació Ocupacional per a nois i noies que havien perdut les seves famílies o bé havien fugit cap als camps de refugiats de Tanzània donant-los per desapareguts.

Aquest Centre acull en règim d'internat a una seixantena de nois i noies entre dotze i divuit anys i se'ls hi dóna la formació necessària per a ésser cosidores, les noies, i mecànics de cotxes, els nois. Durant el temps que estan en el centre també reben atenció psicològica i assessorament de com han d'afrontar les seves vides quan s'incorporin a la vida quotidiana i s'hagin de guanyar la vida a més dels drets i deures que tenen com a ciutadans i ciutadanes.

Na Michelle i en Jean Paul estan contents i nerviosos per tres motius: Avui rebran els seus diplomes com cosidora i mecànic de cotxes; demà s'incorporaran als seus llocs de treball i començaran una vida nova formant una família. Per això és un dia de festa en el Centre. Els seus companys i companyes i els membres d'NSB volen celebrar aquest esdeveniment.

Ben de matí, na Michelle i en Jean Paul han partit del Centre acompanyats per dos membres d'NSB a veure un apartament que l'organització els hi deixa a un preu molt simbòlic durant un any per a començar la vida en parella. És molt petit però els joves estan molt emocionats i ploren d'alegria mentre s'abracen. Més tard van a visitar la sastreria i el taller mecànic on na Michelle i en Jean Paul faran feina a partir de demà. Tan l'apartament com els llocs de treball estan en el mateix barri, molt aprop del Centre de Formació. No guanyaran gaire ja que entraran com aprenents però serà el suficient per a viure.

Mentre estan fora, en el pati principal del Centre, els companys i companyes preparen les taules, decoren tot l'espai amb cintes de paper i motius festius fets per ells mateixos amb diaris vells, instal·len l'equip de música que l'organització els ha deixat... Tothom està atrafegat fent una cosa o altra ja que ha d'estar tot enllestit quan na Michelle i en Jean Paul arribin. A la cuina estan preparant els plats amb les menges que hi haurà a la festa. La cuinera del Centre, na Jeaninne, ha preparat els dos plats que més els agrada: pollastre amb arròs i mandioca torrada.

La festa ha estat un èxit. Han menjat, han rigut, han plorat d'alegria, han fet molta broma, han ballat, han recordat anècdotes i històries viscudes dintre del Centre i ja s'està fent fosc. És l'hora de dir adéu i sortir del Centre i afrontar-se a la vida. Besades, abraçades, llàgrimes, encaixades de mans i un a reveure. Al cap i a la fi no estaran tant lluny i de ben segur que s'aniran veient pel barri.

Arriben, na Michelle i en Jean Paul a l'apartament que serà, a partir d'aquesta nit, la seva llar. Obren la porta i una vegada a dintre s'abracen i es miren en silenci. Durant uns minuts pensen en les seves vides que mai no es retrauran l'un a l'altre. Na Michelle recorda quan va haver de prostituir-se als dotze anys quan van matar els seus pares i van cremar la casa on vivien i va haver de convertir-se en una nena del carrer. En Jean Paul recorda quan els soldats el van segrestar als deu anys mentre anava a l'escola i el van convertir en nen soldat. Pensa amb el soroll del kalashnikov, l'olor de pólvora cremada, l'olor de sang, els gemecs dels ferits, el silenci dels morts.

El jove Jean Paul, amb un tros de guix que ha agafat del Centre, escriu a l'entrada de l'apartament: Amahoro!!!

Nota: Amahoro significa Pau amb burundí.

Escollit relat finalista en el concurs de relats curts Àfrica, un continent d'històries" organitzat per l'Assemblea de Cooperació per la Pau Illes Balears

La dictadura del capital

2010-06-09T10:36:00.003+02:00

Una mica d'història recent

Des que vam entrar en crisi ara fa dos anys, sempre se'ns ha dit que s'haurien de fer ajustaments per a reactivar l'economia. Aquests ajustaments havien d'anar adreçats a fer que les empreses fossin més competitives i pugessin obtenir crèdits del sector bancari que estava tancant l'aixeta del diner a tothom.

Per a començar, es van posar diners públics a una banca gairebé en fallida per tal de garantir un sistema financer que s'havia quedat sense liquidesa a causa d'algunes operacions poc clares i amb molt alt risc i amb una política de regalar els diners a canvi de gairebé no res. Posteriorment, l'estat s'ha hagut de fer càrrec dels milions de persones que han hagut d'anar a l'atur o bé s'han hagut de jubilar abans de l'edat legal per culpa del tancament de moltes empreses moltes de les qual han aprofitat la conjuntura per a reduir les seves plantilles malgrat tenien beneficis al·legant que si no ho feien es veurien obligades a tancar i a anar-se'n a altres països més rentables.

Les organitzacions empresarials no en tenien prou i van començar a reclamar una reforma laboral exigint l'abaratiment de l'acomiadament. Des d'altres sectors econòmics es va iniciar la campanya contra el sistema de pensions argumentant que per a garantir la viabilitat del sistema, l'edat de jubilació s'hauria d'allargar fins als 67 anys quan tothom sap que moltes empreses estan prejubilant a treballadors i treballadores als 60 anys i fins i tot als 55.

El present

A les veus de les organitzacions empresarials s'han afegit les organitzacions econòmiques internacionals i grups de poder econòmic privats. Però ja no reclamen reformes per a una recuperació econòmica: reclamen reformes per tal de desmantellar el sistema de benestar social. Reclamen, malgrat no ho diguin directament, la privatització de tots els serveis que facilita l'estat i que estan reconeguts en moltes constitucions i en la Declaració Universal dels Drets Humans. Institucions com el Fons Monetari Internacional (FMI), amb una organització gens democràtica, són capaços de reclamar a estats de ple dret amb democràcies consolidades reformes com: retallada de la despesa pública, reformes laborals dràstiques sense tenir en compte les organitzacions obreres, retallada de les pensions... No fa gaire temps ho reclamaven dels països en vies de desenvolupament però ara ja es veuen en cor de reclamar-ho als governs dels països desenvolupats sigui quin sigui el color polític.

Ja no es demana una recuperació econòmica. No es parla de les persones que estan sense feina. No es parla de les persones que necessiten ajuts públics per a poder fer una vida normalitzada. Tot això no els importa. Els importa que tot Alló que representi diners estiguin a les mans del capital. No importa cap a on vagi la societat. El que importa són els diners que vagin cap a les seves butxaques. Si hi ha algun cap d'estat que no segueixi les seves demandes buscaran la manera de treure-se'l de sobre com ho han fet a l'Amèria del Sud a l'Àfrica i a l'Àsia.

En mig de tot aquest panorama, en el nostre estat, apareixen els casos de corrupció política i els casos d'evasió de capitals cap a paradisos fiscals per part de persones amb càrrec públics. La majoria d'aquestes persones són membres de partits que defensen les tesis anteriors. Són persones que no tenen espera. Persones que com que han tingut el poder ja s'han cregut que podien ser els primer d'apropiar-se dels diners públics ja que molt aviat passarien a mans privades.

Per tal que ningú es pari a pensar en el què està passant, s'inventen enemics contra qui lluitar. Enemics interns i externs. Els immigrants que ens volen prendre la nostra feina i els terroristes que volen minar el nostre sistema. En conseqüència el debat polític no es centra en la veritable qüestió que ens afecta, sinó a veure qui la diu més grossa per tal que la ciutadania es divideixi en lloc de que s'uneixi per a defensar els seus drets.

El futur

La ciutadania s'ha d'unir més que mai per a fer front a totes aquelles persones, organitzacions, institucions i partits polítics, siguin d'on siguin, que facin propostes en contra dels nostres interessos com a ciutadans i ciutadanes. No hem de deixar que guanyi la lògica del capital. No hem de deixar que els drets que s'han aconseguit en anys de lluita es vegin esborrats per sempre i retrocedim uns quants segles.

La crisi del 1929 va donar pas als feixismes. No hem de deixar que aquesta crisi doni pas a la dictadura del capital tenint en compte que el seu causant ha estat el mateix capital. El capitalisme ha estat incapaç d'aturar la seva pròpia crisi i per a la qual cosa no és aconsellable que el futur estigui en mans del capitalisme ja que buscarà la manera d'assegurar-se el seu poder.

Ara, hi ha motius

2010-05-17T17:08:00.001+02:00

Signa el manifest

http://haymotivoshayhuelgageneral.blogspot.com

Hi havia una vegada un mur...

2010-05-05T14:15:00.001+02:00

Un passeig pel voltant de la Vila

2010-04-27T19:53:00.005+02:00

Pou

Camp amb ametllers

Un ramat de bens

Plaer versus dolor

2010-03-26T17:59:00.005+01:00

Sentiment de plaer:
Balancí
Una tarda d'estiu després d'haver dinat

Sentiment de dolor:
Arbres caiguts
Veure com la naturalesa es destrueix

El grup del Facebook "Fotografia y buen rollo" convoca el 33è Concurs Fotogràfic amb el tema "Placer versus dolor"

Aquí teniu les fotos que hi he presentat

Estudi d'una flor

2010-03-25T09:42:00.005+01:00

Flor tancada

Flor oberta

Estams de la flor

Quan Gilda va aixecar el cap

2010-03-11T09:44:00.004+01:00

L'escriptor Jesus M Tibau ens proposa con a joc literari d'aquest mes un instant màgic de la història del cinema: l'aixecada de cap de Rita Hayworth en la pel·lícula Gilda.

http://jmtibau.blogspot.com/2010/03/151e-joc-literari.html

Aquí teniu la meva aportació.

Ulls sensuals

desafiant em miren

de cap a peus

cercant la feblesa

dels meus pensaments.

Saps bé, Gilda,

que quan estem junts,

no se què fer

i que només em venen

aquestes paraules:

Treu-te el vestit

i mostra'm tota nua,

sense enganys

ni lligams que aturin

les nostres passions

Ciutat

2010-03-10T12:20:00.001+01:00

Mar

2010-03-10T11:38:00.003+01:00

Des del balcó

2010-03-08T16:47:00.003+01:00

Primers de març.
Neva i cobreix de blanc
carrers i cotxes
provocant alegria
i estranyesa a tothom

Cantem junts ben alt

2010-03-04T16:31:00.008+01:00

[MATARÓ] [SANT ANDREU DE LLAVANERES]

Fills de la Gran Puta
d’ombra allargada i petja diminuta:
llenguallargs llepaculs de gasetilla,
funcionaris de patilla i de cartilla,
tous de carrera i bufats de bandera
creuhonorats in pectore o a la pitrera,
aprovats purulents i pestilents de nota,
putrefactes doctors en bancarrota,
catedràtics apàtics, limfàtics, raquítics,
torracollons públicament mefítics,
àugurs falsaris de sèquits gregaris
arraïmats pels lladrucs dels sicaris,
cagallons, cagadurs i cagadubtes
estupradors de ruïnes abruptes,
comerciants de merda selenita
llorejats amb corones d’uralita,
crítics cretins, crenetistes frenètics,
pixatinters d’excessos diürètics,
bards neotísics i protorreumàtics
més bufanúvols que nefelobàtics,
cecs acadèmics, prostàtics i endèmics,
i saltimbanquis recontraacadèmics,
alts ocupants de poltrones i càrrecs
ben aclofats al tou dels vostres fems,
aneu’s-en tots plegats a fregir espàrrecs,
oh pústules de sempre i del meu temps!)

Jordi Cornudella. El germà de Catul i més coses.

50è Aniversari de la Teresa

2010-03-04T08:47:00.002+01:00

Ja n'hi ha prou!

2010-03-01T11:23:00.003+01:00

No tinc pas por
de la nit hivernal
fosca i freda
si no del dia clar
quan l'or es mou

Badalona: hivern 2010

2010-02-27T20:44:00.000+01:00

Nit a la ciutat

2010-02-26T09:54:00.003+01:00

Carrers foscos

s'estenen sota el cel

rogent i blau.

Llums de neó i fred

pudors de fums i gent

Decadència

2010-02-23T16:39:00.006+01:00

Finestra

Balcó

Vidres romputs

Matí d'hivern després de ploure

2010-02-22T11:53:00.005+01:00

El Pont del Petroli

Barques

Trenca una onada

Pedres

Petjades a la sorra

Passa el temps

2010-02-15T18:48:00.002+01:00

El temps s'esmuny
entre les escletxes
de la vida
cercant ésser feliç;
si pot ésser, lliure

Xarxes aturades

2010-02-03T10:24:00.002+01:00

Fils enredats
esperant fer feina
sense saber
que els peixos s'alegren
de les xarxes en atur

Colors

2010-01-31T19:13:00.003+01:00

Pensant en que totes les coses, pensaments, sentiments... podem posar-lis un color i en que la vida no és una monòtona escala de grisos vaig pensar aquesta Tanka. Evidentment no he posat cap imatge ja que aquest vers, per sí sol, ja és una imatge.

Mar blau, cel.

Terra vermella, sang.

Ordi groc, or.

Nit fosca, guerra.

Verda esperança?

Una sortida digna

2010-01-29T11:07:00.009+01:00

L'escriptor Jesus M Tibau, des del seu bloc "Tens un racó a dalt del món", ens convida a escriure una poesia que contingui l'expressió "una sortida digna", títol del seu darrer recull de contes.

El recull de poemes s'editarà posteriorment en llibre per mitjà de l'editorial Petròpolis de forma que el llibre es podrà llegir o baixar l'arxiu de forma gratuïta, i també es podrà aconseguir en paper a preu de cost. "Versant una sortida digna"

Aquesta és la meva aportació:

Fora carotes

que cobreixen nostres pors

i cerquem tots sols

una sortida digna

de la mediocritat!

Temple

2010-01-27T17:53:00.004+01:00

Temples buits
construïren per por
a l'univers.

Foscor

2010-01-25T11:31:00.002+01:00

Mira el núvol.

Porta pluja i llamps.

Quina foscor!

Imatges d'Haití

2010-01-20T17:02:00.002+01:00

Gener de 2010

Tot tremola.
Sense destí corren.
Tot s'ha acabat.

Després, la mort
l'aire inunda:
Fill estimat!

El món sencer
esgarrifat crida:
Solidaritat!

Sobreviure,
era costum diari.
Res ha canviat.

Sota runes
un poble ha quedat.
És d'estranyar?

Sovint passa:
quanta misèria
desconeguda

La mar salada

2010-01-13T12:22:00.003+01:00

"Contrallum amb ximenees"

"Illot"

2010

2009-12-28T10:36:00.002+01:00

Nadal 2009

2009-12-24T09:33:00.002+01:00

De joc i de guerra

2009-12-21T15:56:00.007+01:00

Soletat

Preparats per a la batalla

Victòria

Paisatge després de la batalla

Taronges

2009-12-16T12:37:00.004+01:00

Colors de la tardor

2009-11-24T18:38:00.005+01:00

Salt del riu Tenes

Sant Miquel del Fai

Arbres

Fulla

Tres retrats felins

2009-11-09T12:23:00.004+01:00

Retrat seriós

Perfil

Descans amb gat

Cases per obrers

2009-11-08T12:41:00.003+01:00

Restes d'una Badalona industrial de principis del segle passat.

Fruits de tardor

2009-11-02T10:44:00.005+01:00

Robellons

Ceps

Rossinyols

Autoretrats

2009-10-30T17:36:00.005+01:00

Tres treballs presentats a un concurs amb el tema "Autorretratos" que es convoca setmanalment en un grup del Facegroop

Sota el cel protector

2009-10-26T18:39:00.005+01:00

Prat i arbres

Contrallum d'arbre

Ermita en mig del bosc

Campanari

Sense títol

2009-10-22T09:20:00.004+02:00

La societat, en general, ha arribat a les màximes cotes de mediocritat. Mediocritat en tots els sentits: amb el que es diu i amb el que es fà. De quí és el problema? De la mateixa societat? Del propi sistema? Serà que l'ésser humà és mediocre de per sí?

La Justícia

2009-10-21T09:50:00.003+02:00

Diuen que la justícia té el ulls tapats per a representar que tothom és igual davant d'ella. Però el que no es diu és que la balança que porta és per a pesar la quantitat de diners de les persones. Això fà que no tothom sigui igual.

Estany

2009-10-20T12:25:00.005+02:00

Una barreja de realitat i ficció.

Aigües clistalines
reflexen tot alló que l'envolten
i a dintre
la vida transcorre,
immotable.

Collsacabra i Rupit

2009-10-13T13:00:00.006+02:00

Cingleres del Collsacabra

Cinglera

Rupit

Una casa a Rupit

Tardor

2009-10-09T17:07:00.001+02:00

Un de tants punts de vista d'aquest món

2009-10-07T12:03:00.000+02:00

Fira de la Solidaritat 2009

2009-10-05T10:14:00.002+02:00

Abstraccions

2009-09-30T13:01:00.008+02:00

Tempesta

Posta de sol

Poble en mig del bosc

Molí

Far i cel

Far

Camp d'ordi

Cartoixa de Santa Maria d'Escaladei

2009-09-28T17:44:00.011+02:00

La cartoixa de Santa Maria d'Escaladei va ser el primer monestir de l'ordre de Sant Bru a la península ibèrica. Està ubicada a la vessant sud del Montsant. Va ser fundada a la fi del segle XII.

Després de molts segles d'explendor, la cartoixa va ser abandonada l'any 1835 a causa de la desamortització de Mendizabal. Va ser saquejada i cremada pel poble i en l'actualitat es poden visitar les restes que estan en procés de restauració.

Mallorca; camp, mar i muntanya

2009-09-24T11:28:00.000+02:00

Postals de Mallorca

2009-09-17T09:43:00.006+02:00

Illot d'es Colomer

Illa d'Alcanada

Ca los Cans

Son Real

Port de Pollença

Estampes mallorquines

2009-09-16T12:02:00.005+02:00

Dimonis desafiant

Mantetes

Pagesos

Por als dimonis

Fotos de la processor de la Beata a Santa Margalida (Mallorca) celebrada el diumenge, 6 de setembre. És la processor més antiga de Mallorca (s. XVIII) i es commemora la vida i obres de la Beata de Valldemossa, Santa Catarina Tomàs. Tota la gent hi participa ha d'anar vestit amb el vestit de pagès tradicional tant de feina com de festa.

Fars

2009-09-15T11:00:00.005+02:00

Far de Capdepera

Far d'Alcanada

Far de Formentor

Sempre drets i solitaris mirant fixament l'horitzó. Als seus peus, la terra s'acaba i reben l'embat dels temporals. Per la nit són la guia dels navegants. Què serà que tothom els visita?

Platja des coll Baix (Mallorca)

2009-09-14T10:28:00.009+02:00

Vista des del Coll Baix

Cap des Pinar

Baixant a la platja

Platja

Aigües netes

Mirades

2009-08-07T16:10:00.001+02:00

Curiositat

2009-08-05T12:34:00.003+02:00

L'ésser humà és curiós de per sí. A la que veu un grup de gent mirant quelcom, ja hi corre per a veure el què passa. No és cap defecte. És una virtut. És una senyal clara que vivim en comunitat i que no és un animal solitari. Així doncs, us convido a ser curiosos però sempre sense ser pesats. Al cap i a la fí, hem arribat fins aquí gràcies a la curisitat.

...fins a la porta del cel

2009-07-30T19:15:00.002+02:00

La platja de Badalona

2009-07-29T11:41:00.009+02:00

Plataforma del Pont del Petroli nou

Des del Pont del Petroli

La platja al costat del port un diumenge

Paseig pel pont nou

Aigües netes

La platja

Ja tenim el Pont del Petroli nou i ja podem contemplar la façana marítima de la nostra ciutat. des de dins del mar. La veritat és que ha estat una bona iniciativa el conservar aquest pont. Es pot dir que és l'únic lloc de la nostra platja on es pot passejar tranquil sense anar en compte amb els vehicles.

Ara només falta que una vegada per totes es construeixi el passeig marítim ja que tal com està ara des de l'estació del tren fins al port, sembla d'un país del tercer món. Hi ha trossos que s'ha d'anar en compte al caminar ja que hi ha molt de perill que algun cotxe t'esclafi. És que hi ha gent que voldria dur el cotxe fins arran del mar, allà on trenquen les onades (que cada vegada trenquen més aprop tot sigui dit). No seria més normal restringir l'entrada de vehicles per sota del carrer Eduard Maristany?

Tal com està ara el "passeig marítim" a partir de l'Anís del Mono, no es pot considerar passeig marítim ja que si passeges pel costat dels pisos, no es veu el mar. A més hi ha bancs que quan t'hi asseus, l'únic paissatge que tens és el tronc d'una palmera. En efecte, hi ha palmeres que estan a menys d'un metre dels bancs. No se qui va tenir la idea de fer-ho així però la veritat queda molt malament.

En fí. De mica en mica s'ompla la pica, diuem. A veure si l'any vinent podem passejar per un passeig marítim com cal. Ja seria hora.

Oliveres

2009-07-22T10:56:00.010+02:00

Camp d'oliveres a Hosta de Sant Joan

Olivar als peus de les roques de Benet

Olivar

Olivera

Oliveres al capvespre

Olivar i les roques de Benet

DEDICAT AL POBLE D'HORTA DE SANT JOAN

Convent de Salt Salvador d'Horta

2009-07-21T18:42:00.007+02:00

El convent als peus de la montanya de Santa Bàrbara

Detall de la façana principal

L'entrada

Interior de l'església

Detall del claustre

Escala de cargol per a pujar al campanar

Temps de fer el turista

2009-07-15T15:57:00.002+02:00

De ben segur que tothom ja estem preparant les maletes per a fugir de l'agovi de la ciutat. És el moment de viatjar. De visitar altres indrets. Si ho fem, fem-ho de una manera sostenible. Vull dir que ens endinsem al lloc que visitem i aprenem de tot el que veiem. Això ho hem de fer viatjant amb la ment oberta i a viure el moment que anem a viure, sense prejudicis. Bones vacances a tots i a totes.

Bosc i aigua

2009-07-14T09:17:00.003+02:00

La rel

La rel de l'arbre no sap

que jo li estimo les branques

perquè fan ombra a l'estiu,

i l'hivern, al foc escalfen;

perquè puc collir-hi flors

i quan té fruita, menjar-ne.

I no li prenc res de franc!

que quan està assedegada

i els núvols passen de llarg,

sóc l'amic que li dóna aigua.

Joana Raspall

Far

2009-07-09T09:36:00.005+02:00

Far de Punta Nati, Menorca

El Sot de l'Infern

2009-07-06T11:14:00.007+02:00

Castanyers

Soca de castanyer

Cabana de carboners

El fons del Sot de l'Infern

Descans

Un lloc romàntic

2009-07-04T10:03:00.003+02:00

Aquí teniu el decorat per a una escena romàntica. Ara, vosaltres heu de posar els personatges i l'hora del dia. Evidentment els personatges hauran de posar els diàlegs.

Dictat

2009-07-03T09:41:00.004+02:00

... i a mesura que anava escrivint, tot semblava molt més clar i un nou món anava creant.

D'una idea va surgir una història.

Som el producte de diverses idees?

Treball

2009-06-30T09:11:00.003+02:00

Treball en el molí d'oli de palma (Nyanza Lac, Burundi)

Treball en el camp (Makamba, Burundi)

Treballs d'artesania (Barri de Bugumure, Bujumbura)

Badalona i la platja un diumenge d'estiu

2009-06-29T09:53:00.007+02:00

Vista de la platja des de la punta del pont del petroli nou

Façana marítima direcció Sant Adrià vista des de la plataforma del pont de petroli

Són les onze del matí

La sorra el va cobrint de onbrel'les, toballoles...

Els més agoserats volen veure el fons marí que hi ha a sota del pont

La barca responsable de la neteja de l'aigua de la nostra platja

El mar i els capvespres d'estiu

2009-06-26T10:32:00.006+02:00

Es Colomer

Sa Foradada

Badia de Pollença des del mirador de sa Victòria

Darrers ratjos del dia a Capdepera

Després d'un dia calorós d'estiu no hi ha res més confortant per a tots els sentits que anar a qualsevol lloc de l'illa de Mallorca on puguis observar el mar. Aquí teniu quatre ejemples.

Dies d'estiu

2009-06-23T19:19:00.005+02:00

Un dia de platja

Al sol i a l'ombra

Mercadet d'estiu

Posta de sol

Fàtima

2009-06-21T11:26:00.006+02:00

Na Fàtima és la cuinera de l'únic hotel que hi ha a Makamba (Burundi). Té 25 anys i té dos fills. Cada nit et pregunta: Què vols menjar demà? No és que hi hagi molt a escullir però és un detall que t'ho pregunti. De totes maneres, es pot afirmar que cuina molt bé. Arrós blanc, pèsols, mongetes, pollastre, cabra, bou, truita de verdures... això sí, sempre acompanyat de la salsa piri-piri.

Julien

2009-06-20T11:41:00.002+02:00

Durant la guerra civil de Burundi, en Julien va haver de marxar amb la seva família a un camp de refugiats de Tanzània. Després d'acabar la guerra (2005) va tornar amb la seva família a la seva casa de Kayogoro. Ha hagut de començar de nou. En l'actualitat, veu el futur amb optimisme.

Mirada adolescent

2009-06-19T08:58:00.004+02:00

Recordo la teva mirada quan et vaig veure pel camí als d'afores de Makamba. Em vas acompanyar un tros mirant-me i somrient. Descalça, trepitjaves la terra vermella del continent desconegut.

Malgrat la guerra, els camps de refugiats i la pobresa, els teus ulls miraven cap a un futur de pau i de llibertat. No volies la meva caritat. Només volies transmetre'm una mirada d'esperança. Eres la portaveu del teu poble que camina poc a poc cap a un futur millor.

El pont de Besalú

2009-06-18T09:47:00.009+02:00

Vista panoràmica del pont

La torre amb la porta d'entrada

El pont i Besalú

Besalú des del pont

Des de sota

Els pilans

Santa Pau (La Garrotxa)

2009-06-17T09:09:00.008+02:00

Porxada de la plaça Major

Sota la porxada

El castell

Balcó

Entrada a una casa

Paisatge des de Santa Pau

Caminant per la faigeda d'en Jordà

2009-06-16T08:22:00.005+02:00

Saps on és la fageda d'en Jordà ?
Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d'aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Joan Maragall

Sant Privat de Bas (La Garrotxa)

2009-06-15T12:53:00.008+02:00

L'entrada del poble

El poble

Un carrer

La font d'aigua no potable

Els afores

Una casa fora el poble

Reflexions d'un dia núvol

2009-06-13T09:19:00.008+02:00

Una tarda d'aquelles espesses que semblava que el cel cauria sobre la terra...

Va sortir a passejar pel bosc i va començar a pensar en aquelles coses que moltes vegades a tothom ens ha passat pel cap:

On està el desaigua del mar?

Cada dia hi ha més amenaces que fan perillar la natura.

Però com que no s'ha de viure sempre amb l'amargor, va anar a la platja per a veure l'horitzó i mireu per on, el sol va començar a brillar.

Bujumbura 2007

2009-06-13T08:49:00.001+02:00

Imatges de la ciutat de Bujumbura, capital de Burundi, i del llac Tanganika:

Temporal a Badalona

2009-06-12T11:27:00.003+02:00

A finals de desembre de 2008, va haver-hi una sèrie de temporals. Aquí en teniu unes imatges del de Badalona.

Un matí de diumenge

2009-06-12T11:24:00.001+02:00

Un passeig per la platja de Badalona, sector pont del petroli, un diumenge d'hivern.

Una excursió pel Ripollès

2009-06-12T09:37:00.004+02:00

Un cap de setmana del mes de febrer.

Pensaments

2009-06-10T08:40:00.002+02:00

Qui sap el que pensa un gat? Quantes vegades no els veus mirant l'horitzó amb la mirada perduda? Aquí en teniu un exemple.

Cingles de Tavertet

2009-06-09T08:31:00.007+02:00

Als peus dels cingles, el pantà de Sau

Balcons fets per la natura per a contemplar un maravellòs paisatge

Roques que s'enfilen per a tocar el cel

País de bandolers amics i defensors d'una terra que mai no ha volgut ser esclava dels poderosos.

Posta de sol amb núvols

2009-06-08T16:55:00.003+02:00

S'acaba el dia i és molt important saber que has après coses noves i que has compartit experiències amb les persones estimades. Saber escoltar, saber pensar, saber aprendre... dia a dia t'enriqueixes i et fa sentir feliç.